Manizales tir dota iste Kolombia, vagee Caldas winka, koe Centrosur utca.
Manizales arte 303 km- lenttalte Bogotá is 194 km- gee Medellín is 263 km- lentrone Cali tigir.
Widava poke geroneon Nevado del Ruiz tculkap tigir isen ruftafa tegira dere tir zolonafa.
Debak ke Manizales tir dem arestapafa krimpa is cekta numen jontika nuda en tid koliava.
Tawavopa
Sazopa
Lidawickaf sazorig koe Manizales
|
Aksat
|
Tan-
|
Tol-
|
Bar-
|
Bal-
|
Alub-
|
Tev-
|
Per-
|
Any-
|
Lerd-
|
San-
|
STan-
|
STol-
|
Tanda
|
Ana yankapa (°C)
|
27.0
|
28.5
|
27.0
|
27.4
|
32.0
|
26.0
|
26.2
|
28.0
|
26.4
|
26.0
|
27.0
|
27.4
|
32.0
|
Cugafa yankacka (°C)
|
21.5
|
22.0
|
21.8
|
21.4
|
21.3
|
21.3
|
21.5
|
21.7
|
21.2
|
20.6
|
20.6
|
21.1
|
21.3
|
Yankacka (°C)
|
16.9
|
17.2
|
17.2
|
17.2
|
17.2
|
17.1
|
17.2
|
17.2
|
16.9
|
16.6
|
16.6
|
16.8
|
17.0
|
Vugafa yankacka (°C)
|
11.8
|
12.1
|
12.5
|
12.8
|
12.8
|
12.8
|
12.5
|
12.6
|
12.5
|
12.4
|
12.3
|
12.2
|
12.4
|
Ana yankama (°C)
|
6.0
|
7.0
|
8.2
|
6.3
|
8.2
|
8.6
|
7.4
|
7.0
|
8.6
|
1.3
|
7.0
|
7.6
|
1.3
|
Kotafa muvareka (mm-)
|
103.5
|
94.0
|
133.9
|
176.2
|
161.9
|
108.9
|
74.2
|
74.2
|
139.8
|
209.0
|
176.5
|
131.5
|
1583.7
|
Xantaza : IDEAM
|
Izva
Manizales bak 1849 winugon zo zabduyur, gan boniasik xantaf gu Salamina dota isu Neira.
Patectolafe sane
Manizales tiyir pak ke cosxo ke amerindiafe izvafe Quimbaya sane.
Sanelia
Varafa sanelia ke Manizales tir vas 434 403 irubasik uldinen bak 2018, koe 11 widavafa revava is 7 tawadayafo monaxo.
Towara ke sanelia ke Manizales (1851-2007) |
|
Sanelia sedme otulara. Sanelia sedme uldinera. Klita : DANE [1]
|
Widavafa rea
Manizales is balemoya vegungafa dota vas widavafa rea tadled :
dem kotafa sanelia vas 586 905 irubasik bak 2018.
Araya
Manizales tir dem konaka zolonafa kotla.
Tamavafa gadakiewega ke UNESCO
Manizales tir tana dota vawale anamez ke Arayaf fadaf patectoy ke Kolombia ( espanavon Paisaje Cultural Cafetero de Colombia ) bendeyen bak 2011 wetce arayaf debak ke tamavafa gadakiewega ke UNESCO.
Ewava
Wiks va Nevado del Ruiz tculk male Manizales
Nuda koe istexo ke Manizales
Nuda koe istexo ke Manizales
Ordafa krimpafa nuda ke Manizales
Wevala ke Manizales is Bolívar viga
Los Agustinos uja is Chipre revava
Casa Estrada, vedeyafa cugexa
Savsafa golda ke Manizales, re tisa Kotla
Wiks va Villamaria gasta male raxanja
Dere rupec
► Widava ke Kolombia
|
Manizales
|
|
|
RISTULA
|
Patecta |
Kolombia
|
Gola |
Caldas winka
|
|
|
Welmot |
571.84 km²
|
SANELIOPA
|
Sanelia |
434 403 ir- (2018)
|
TAWAVOPA
|
Maneka |
5° 05′ 58" L-, 75° 29′ 05" T-
|
Ontine |
2200 m-
|
LAPIRA, LIZIBA
|
Bira, kuksa |
|
Rid |
|
Kelot |
|
Vawa |
|
 Tigixo ke Manizales
Debala ke Manizales koe Caldas winka
Winugafa pimtara ke UNESCO [2]
Arayaf fadaf patectoy ke Kolombia. Tir burkafa tula ke tanaf arayaf patectoy warzesaf is jijasaf volanyas va lana prostewa vanpiyisa lecapa koe Kolombia voxis aryona fadafa gola koe tamava. Kiewega vas tevoy midus patectoy is san-anyustoyo widavaxo tite briaxo ke taltefa jaka isu istefa ke Andes rodega vatalte patecta ruldar. Va decemdafa prostewa ke fadafa midura moe wasarnayana tayama ke ontinafa aala, is va zalerinda va vakorkirafa meftavfa anameda skuyuna gan tawadayik tcazedar. Widavaf gabot nelkon tigis moe azekexa tice bria vamoe fadxo tid adalaf gu vegeduropa ke Antioquia boniara turestayana gan espanaf martig. Vegedus ugot tiyid aze koe yona vema wan tiyid kum lensada is tronkayana botada ta tazukara va rebava isen tadle ke kepaita tir kum kuritcafa mikiya.
(en) El Paisaje cultural del café de Colombia. Es un ejemplo excepcional de paisaje cultural sustentable y productivo único que representa una tradición que representa un símbolo poderoso tanto a nivel nacional como para otras zonas cafetaleras del mundo. Incluye seis paisajes cafetaleros y dieciocho centros urbanos de las cadenas occidental y central de la Cordillera de los Andes, al oeste de Colombia. Estos paisajes son reflejo de una tradición centenaria consistente en cultivar en pequeñas parcelas de bosque alto y del modo en que los cafetaleros adaptaron el cultivo a las condiciones difíciles de la alta montaña. Las zonas urbanizadas, en su mayoría situadas en las cumbres de las colinas, se caracterizan por una arquitectura creada por los colonos procedentes de la región de Antioquia, de influencia española. Como materiales de construcción se utilizaron materiales tradicionales, tales como tapia, bahareque (cañas trenzadas) para los muros y tejas de arcilla para los tejados. Algunos de estos materiales persisten todavía en algunas zonas. ~ UNESCO website, licence CC-BY-SA IGO 3.0
|
|