Jules Renard

Teliz mal Wikipedia.
Jules Renard
1864-1910
Francavaf suterotik

Jules Renard ( Pierre-Jules Renard, winugon ) tir francaf suterotik. Ba 22/02/1864 koe Châlons-du-Maine koblir aze ba 22/05/1910 koe Paris mulufter.

Jotugal[betara | va krent betá]

Jules Renard koe Mayenne utca xuye koblir : gadikye, François Renard ( 1824-1897 ) tir jik va levedre ise batugale ta vegedura va kelot koe bata gola kobar. Jotaf Renard tir ironokik ke yasa : Amélie ( †1858 ) az are Amélie ( °1859 ) az Maurice ( °1862 ). Gadikya, Anne-Rose Colin tir tol-san-anyustdaf ; va kurenik tabir aze do ironokaf nazbeik milinde linulatar.

Kaliapon yasa koe Chitry-les-Mines ( koblixo ke gadikye ) koirubar. Bemugal ke toloy velik koe vistalexo koe Nevers dilizer. Pierre-Jules va ekul va suterot ( koe Charlemagne olda ke Paris ) jupekar.

Toza is kurera[betara | va krent betá]

Kiewatca me vere sokir : jontika belira, nobara va suterotafa anameda, dokobara dene konaka fela, sanegara va yona ezla isu berpotam ( Gomilara koe wida - Crime de village ), is toza ke Surogikeem ( Les Cloportes ) va batyona tanda adalad. In titi 1888 bene Tronchet vawila soker, poke Marie Morneau aguntanik bene Tronchet vawila irubas ; numon Rocher vawila titir inafe parisafe mane kali awalkera bak 1910. Kurera va erbafa debala tulokiewar. Vey bata kurera toloy nazbeik koblitid.

Yona taneafa kiewatca[betara | va krent betá]

Viele bak 1889 jotaf suterotik va Mercure de France fela redud, Renard tir tan nelkaf tegilakirik : belcon tir malyopasik is vedusik is okilaf sutelasik is ristusik. Kiewatca vey Comik berpot ( L'Écornifleur ) sanegan bak 1892 dilizer. Alphonse Allais is Edmond Rostand is Goncourt is Tristan Bernard is Lucien Guitry is Sarah Bernhardt tid ke inaf nikeem. Bak 1894 va Centamidusik koe centaxo ( Le Vigneron dans sa vigne ) is Afidimkirik ( Poil de Carotte ). « Golde kiewatca keunisí », in ko pone stragar.

Renard is Rostand[betara | va krent betá]

Bak 1895, Renard do Edmond Rostand tunawer ; volfakafa naca dem djumara. Batcoba va inafa mafelara va Cyrano me funer voxen inafa twa va eeftamaf kom abicabicon basitalad. Koe ki ke Pone ( Journal ) in va taneafa atoera va drunta pwader ; va grot davon karavotar. Voxen seramuca va suterotafa gabentaca dere aotcer : da lieke dam Rostand, me al lajupaskir. Renard va kiewatca vey Puve va joara ( Le Plaisir de rompre ) drunta az Beg ke exoma ( Le Pain de ménage ) drunta anton kakeveter. Rostand, damo karakera ke inaf sutesik, va mekbata zirsera tcoketer.

Sokasaneevaf sayudasik[betara | va krent betá]

Mali 1896, Renard va konak aksat koe Chaumot kottandon tiskir, i koe wida poke Chitry-les-Mines ( Nièvre utca ) koe adlutafa monama yoltkirafa gu Gloriette. Bak 1900 va Légion d'honneur poadro naler. Wali 1901 is 1903 va jontik teliz mu L'Écho de Clamecy fela sutelar : kom tir suptevaf is kevgertevaf is sokasaneevaf. Bak 1904 moi gadikye, in vanpir dotagadesik va Chitry. Libuyun moe sokasaneevafa vexala, va lyumara va megrupenuca vilter.

Remi Dreyfus arienta, va Zola zober ise va lanzara va ina malyopapar.

Yona ironokafa poraca[betara | va krent betá]

Bak 1907 Jules Renard wetce bewik ke Goncourt Cultim zo libur, ko iriba ke Huysmans, tuke Octave Mirbeau godratceyesu gu griflira num lajuravaldayasu. Va warzaf flicek ekemapon viunsur ise va kota katanara paker.

Jules Renard, balem-san-tevdaf, bak 1910 koe Paris mulufter.

Ozwaks[betara | va krent betá]

Jules Renard vey jontik inaf ozwaks zo grupecker.

Jules Renard

Jules Renard

 Blira 1864-1910
 Ava Francava
 Suterind Berpot, Wenya
  Suterot 

Berpot

  • Crime de village (1888) - Gomilara koe wida
  • Sourires pincés (1890)
  • L'Écornifleur (1892) - Comik
  • La Lanterne sourde (1893)
  • Coquecigrues (1893)
  • Deux fables sans morale (1893) - Toloya lidiskafa kuda
  • Le Coureur de filles (1894) - Brostasikye
  • Histoires naturelles (1894) - Yona tuwavafa rupa
  • Poil de carotte (1894) - Afedimkirik
  • Le Vigneron dans sa vigne (1894) - Centamidusik koe centaxo
  • La Maîtresse (1896)
  • Bucoliques (1898)
  • Les Philippe (1907)
  • Patrie (1907) - Guga
  • Mots d'écrit (1908)
  • Ragotte (1909)
  • Nos frères farouches (1909)
  • Causeries (1910) - Yona flidera
  • L'Œil clair (1913) - Aftita
  • Les Cloportes (1919) - Surogikeem

Wenyaxa

  • Le Plaisir de rompre (1897) - Puve va joara
  • Le Pain de ménage (1898) - Beg ke exoma
  • Monsieur Vernet (1903) - Vernet Weltikye
  • La Bigote (1909) - Lorbajikya
  • Huit jours à la campagne (1912) - Anyustka koe tawaday

Pone

  • Journal, 1887-1910 (1925) - Pone
  Tuveli icde Suteroteem