Octave Mirbeau

Teliz mal Wikipedia.
Octave Mirbeau
1848-1917
Francavaf suterotik

Octave Mirbeau tir felusik is aktomasik is yambamalyopasik is berpotik is pizasutesik.

Vani moavukaf jotugal ugalzeyes koe Rémalard widega ke Perche gola lize in belkur, is oldafa vayara koe Jesus reila koe Vannes lizu ba san-alubda tubizapon landume zo aloyar, koe tegivsutexo ke wida gripokolepenon gonokobar. Arti tolda kaiki wabergasa bagala va 1870 geja, va rozera ke zoesik dulzer, ke Dugué de la Fauconnerie bonapartevaf andik isu savsaf krinanik, dan kare pilkovaf suteptik va in seger ise ko Paris maljupar aze den L’Ordre de Paris ( winugaf viley ke gindafa neya ) kostar. Batvielu rekolapa dem belirakubeleba isketena va trakurayap dem gunuca tozuwer : siluksilukon ok lanibelcon, in « kwikur » ( kare pilkovaf suteptik ke Dugué az Arthur Meyer gadesik va Gaulois fela ), aze « tresenikur » ( kare kevdoden felusik ke L’Ordre bonapartevafa fela azu L’Ariégeois az Le Gaulois gazevafa fela az Grimaces kevevartevafa is aje kevsemitevafa fela ), ise « ikasutesikur » ( mu konak unesik va mon san-toloya karba ik berpot ik berpotam suter, va tulon « L'écuyère » az « La Maréchale » az « Amours cocasses » az « La Belle Madame Le Vassart »). Anton remi 1884 tanda katecton gu cidasa skedegara va Judith Vimmer ceakajikya ( vas Juliette ke « Tozela »), mal intafa blira ke kelusik va mef laot malsaver nume arte Bretagne va int toltadler, aze, tere, dimpiyis koe Parie, va « intafa dimdolera » medrikon bokar : batvielu, ta kozanira va yona intindafa lazava is seltafa malyuca is abduaskira va yon norlaf yambik, va yozdasa is keskotapafa bruxa di plekur.

Taneafa karba sanegana vey inaf yolt bak san-taneaksat ke 1885, « Les Lettres de ma chaumière », larma dem warzot dis va Normandie gola isu Finistère vas xuta, djugatir voltcilk va agraluca ke Alphonse Daudet

… ise va ebeltapafa ewava icde ayik is selt zilir, va dana baroy radimif pakon mivblirizvaf berpot fu tulodelad : « Tozela » ( Le Calvaire, 1886 ) lize in va skedegara do Judith nemon tuberpotar ; « L’Abbé Jules » ( 1888 ) lize, leve gla ke « razdura » va Dostoyevski, va swavopa ke ludevxo koskur ta divrozara va koredik ke katalikevaf gertik dis va cot is swava tarles kev seltafa ristara is saxawera ke uja ; is « Sébastien Roch » ( 1890 ) lize va « pisonara va rumeafa gloga » gan boes Jesus ujik kontegon pwader. Miledje, kan intaf yolt ok konak ikayolt, dene Le Gaulois az La France ik L’événement ik Le Matin ik Gil Blas ik Le Figaro ik L’écho de Paris dokobar : bokar va yambafa doaliera ( tis siskepesik va Rodin is Monet is litevaf lingesikeem, az kaikion Van Gogh is Camille Claudel is Maillol ) is gaderopafa doaliera ( va int kavanas gu arotieva is dilfus va boulangereva is vedeyeva is boniareva is sayakeva is yon « namulolsusikaj » ke kota rictuma faves va vekroti ta loa giyara va milkava is azedera va selura va korikeem is tubonara ).

Bak 1890-e sanda, va tirafa deonapa remfir, is va dere astirbafa kurerafa deona ( bak 1887 damo velark va Alice Regnault savsafa wenyusikyaja is durimikya kureyer ) ise fotí megrupikrus. Wori bak batyona kranavafa tanda ton skulta va taneaf siatos ke « Pone ke mawakwikya » ( Le Journal d’une femme de chambre ) az « Matela dem rejdera » ( Le Jardin des supplices ) is dere « Koe kelt » ( Dans le ciel, 1892-1893 ) cugunaykaf abdikrulderevaf berpot sules va folva ke yambik koswayan gan Van Gogh sanegar. Va sandafa dokobara do Le Journal fela dere bokar ise va « Namulolsusikajeem » (Les Mauvais bergers) kubelafa folvinda icde uga vegungafa gu tela ke Germinal ke Zola sutelar, va redutuna gan Sarah Bernhardt is Lucien Guitry bak san-toleaksat ke 1897. Voxen Dreyfus arienta, mimason ko selton favlafa tegira, va in gu noglaza di divrotokayar. Mali 28/12/1897 kan giltafa vonuca vilter. Va krent ke toleaf gruadikaf favigey sutelar ; va Zola remi inaf jiz kotvielon vandositar ; va 7500 franc talolk mu in gimar ise va 30000 franc talolk bas Reinach ta dodera va konaka zersa ke sutesik va « Buntú » felateliz ( J’Accuse ) seotar ; va jontika exaksara mu Dreyfus koe Paris is winka paker ; ise moekote koe Aurore fela va mon alub-sanoya ugalda sanegar lize va dodelafa pula is gruadaf ebeem latixar ise, daavapon viduson va yona gestana koerudara, va vedeyevikeem is ujevikeem is yudfimikeem tuforgar. Bak lo tanoy aksat va jiz ke Alfred Dreyfus koe Rennes exukeson tcoker aze gripokolepen ko Paris dimpir.

Keskon gu aludevafa rotatrakureva, va « Matela dem rejdera » ( Le Jardin des supplices, 1899 ), va suterotafa stezaca dem aotcaca dem abdif krent merupteson envayan is memilkomaf, az va « Pone ke mawakwikya » ( Le Journal d’une femme de chambre, 1900 ) lize va kwikebafa levetiruca ke witugal tukluzar ise va prazdaf leveaceem ke glastikeem stoker, az va « 21 viel ke noglazik » ( Les 21 jours d’un neurasthénique, 1901 ), va kruks dem mon alub-sanoy udutaf reiz awiyis mali san-alubda moe fela, in sanegar. Kan redura va pulotafa buskapa icde lida is andeem dene Comédie-Française wenyaxe, va « Arienta tid arienta » ( Les Affaires sont les affaires ) lize va kiewaskisikafa pula ilboder ise va gijarotiucapa ke gazafa erba kan koredik ke arientik vanpiyis ord, kan Isidore Lechat, bak balemeaksat ke 1903 xultur. Drunta koe Germana is Rossia is Tanarasokeem dere xultuwer. In, vanpiyis kulaf, va felafa warzera tuviapar ( va inafa tevaksatafa dokobara dene L’Humanité fela ke Jaurès bak 1904 wori drigdá ) ise va berpotind konoleyes va lerd-saneafa decemda ebgar, voxe malimpason div tuwavevaf zavelt al latuwarzar : bak 1907 va « 628-E8 » ( La 628-E8 ), va nega va koyara koo Belga is Xollanda is Germana, ke dana gradilik ae tir intaf direm, az bak 1913 va « Dingo » rabelaisindafa taca koswayana gan vakol, sanegar.

In dene Comédie-Française wenyaxe bak san-toleaksat ke 1908 va sulfulkirafa buska volmiv zirser ; bata va exavindafa sodegara is skapafa is ikrafa savera va sardikya ranker.

Lolofereon akoles is piraf, vanpir riwe megrusutes ( va nevama icde tresera, va « Renara ke erbudikya » ( L’Amour de la femme vénale ) awitisa kaiki awalkera… koe Balgaria !, wori sutelar ) aze ko Triel bulur lize do yona imwa isu trutca ke yon linges nik va int gu oruzuca ke ayikeem vinur. 1914 Geja va bat ayik alokon rankeyes va gomilafa klicuca ke kota geja is ixuleyes va francagermanafa nuca ten gripokoler. Ba 16/02/1917 awalker. Vani konak viel, rofavesa nyobrikya koe Le Petit Parisien fela va rolafa « Gaderopafa bafela ke Octave Mirbeau », va testaf gugafamaf krent, awisir. Nik ke suterotapik va bata krizafa volgivarinda giopon ranked, dana va namira va Octave Mirbeau jontikedje webeter.

Numon, in va rekolapa vas karlexo mon tev-sandon di remfir. Ae, inaf toloy lokotgrupaf berpot verton zo tolpiskud, ise « Arienta tid arienta » drunta ( Les Affaires sont les affaires ) jontikviele zo zirser. Vexe pakam ke inafa warzerapa anton zo gruper ; Mirbeau me zo grusuter nume gu yon solovaf kral ( tuwavevaf ) iku ramadas ( wolyaf, fatmas ) zo tiobaler ; luxe kotla is zolaf kosteem, en afanad, ise antaf konak Englasachsen aneyasik va tcilk ektud. Batcoba arti 1970 sanda toz betawer, tuke sanegara ke Hubert Juin den « Fin de siècle » dotay va inaf berpoteem, az remi 1980 sanda kan yona taneafa francafa kotlafa aneyara az mali 1990 : awira ke taneafa blirizva ( Octave Mirbeau, l’imprécateur au cœur fidèle ) az taneafa vixara va « Les Combats d’Octave Mirbeau » ; sanegara va mon bar-sanoya xantaxa ( Dans le ciel, Contes cruels, Combats pour l'enfant, Paris déshabillé, Combats esthétiques, Lettres de l'Inde, L'Amour de la femme vénale, Chroniques du Diable, Amours cocasses, Noces parisiennes, Premières chroniques esthétiques is aluboy berpot ikayolton awiyis ) ; tolzirsera va « Ebava » drunta isu « Arienta tid arienta » ; jonkara va wenyafa zalera va yon berpot ke Mirbeau iku reiz iku ugalda ; sanegara va taneafa malyoparafa piskura va « Berpotaf grabomeem » ( Œuvre romanesque ) is « Varafa wenya » ( Théâtre complet ) is « Jadif tweem » ( Correspondance générale ) ke Mirbeau…

Octave Mirbeau tere zo dimrundanyar : vanmia taneaf rundeem ke francavaf suteroteem. Taneor vas viltes suterotik, nuyotevaf is olkevaf, tir grivundapasik va ripindas ik ristas ik atas korikeem isu kizeyeem. Va listopinda va razdara al koskur ise va kovebara va baltanaf wiiskik ta modisukera va Méduse rostaza pu int al vuidar. Batenide va osk glastaf selt is dirotevafa skapa voxosk mofelisa rietoda is prostewaf suterotindeem, va kotcoba webesa va gripestara va jlatodeem is warzera va rotuxasa is kastasa wira icde minafa gropa is selt, al buntur. Va atara va « geltrevaf » berpot tulon al paker. Dimfolison va tuwaveva is cultimeva is leceva, walo liteva is muxareva va intafa joya al conyukar nume jontik suterotik ke tol-saneafa decemda mu in va boza gid.

Klita[betara | va krent betá]

  • Bata kotavaxa tir malfrancavaks gu [1]

Kalkotavayan suterot[betara | va krent betá]

  • Pone ke mawakwikyaLe Journal d'une femme de chambre ), kalkot- 2012 gan Sabrina Benkelloun, Wikikrenteem dotay, banliz

Stragela[betara | va krent betá]

  • (fr) Marie-Bernard Bat is Pierre Glaudes is Émilie Sermadiras, Les Paradoxes d'Octave Mirbeau, Classiques Garnier, 2018, 335 p.
  • (fr) Dominique Bussillet, Mirbeau, Zola et les Impressionnistes, Éditions Cahiers du Temps, Cabourg, 2013, 111 p.
  • (fr) Dominique Bussillet, Octave Mirbeau – La force de la vie, Éditions Cahiers du Temps, Cabourg, 2016, 160 p.
  • (fr) Gilles Candar, Octave Mirbeau, un compagnonnage jaurésien, Éditions d'Ores et déjà, 2017.
  • (en) Reginald Carr, Anarchism in France - The Case of Octave Mirbeau, Manchester, 1977, 190 p.
  • (fr) Claude Herzfeld, Le Monde imaginaire d’Octave Mirbeau, Société Octave Mirbeau, Angers, 2001, 99 p.
  • (fr) Claude Herzfeld, Octave Mirbeau – Aspects de la vie et de l’œuvre, L’Harmattan, 2008, 346 p.
  • (fr) Samuel Lair, Mirbeau et le mythe de la nature, Presses Universitaires de Rennes, 2004, 361 p.
  • (fr) Samuel Lair, Octave Mirbeau l'iconoclaste, L'Harmattan, 2008, 334 p.
  • (fr) Samuel Lair, Octave Mirbeau et la Bretagne, Actes du colloque de Morlaix, L'Harmattan, 2018, 231 p.
  • (fr) Alain Georges Leduc, Octave Mirbeau, le gentleman-vitrioleur, Les Éditions libertaires, 2017, 240 p.
  • (fr) Yannick Lemarié is Pierre Michel, Dictionnaire Octave Mirbeau, Lausanne, L'Âge d'Homme, 2011, 1200 p.
  • (en) Christopher Lloyd, Mirbeau’s fictions, Durham University Press, 1996, 114 p.
  • (fr) Ida Merello, Octave Mirbeau : une conscience au tournant du siècle, Studi francesi, n° 185, 2018.
  • (fr) Pierre Michel is Jean-François Nivet, Octave Mirbeau, l'imprécateur au cœur fidèle, Librairie Séguier, Paris, 1990, 1020 p.
  • (fr) Pierre Michel, Octave Mirbeau, Actes du colloque d’Angers, Presses Universitaires d’Angers, 1992, 500 p.
  • (fr) Pierre Michel, Les Combats d’Octave Mirbeau, Annales littéraires de l'Université de Besançon, 1995, 387 p.
  • (fr) Pierre Michel, Un moderne : Octave Mirbeau, Eurédit, Cazaubon, 2004, 294 p.
  • (fr) Pierre Michel is Lola Bermúdez, Octave Mirbeau en toutes langues, Société Octave Mirbeau, 2018, 232 p.
  • (fr) Gérard Poulouin is Laure Himy, Octave Mirbeau, passions et anathèmes, Actes du colloque de Cerisy, Presses universitaires de Caen, 2008.
  • (fr) Éléonore Reverzy is Guy Ducrey, L'Europe en automobile. Octave Mirbeau écrivain voyageur, Presses Universitaires de Strasbourg, 2009, 320 p.
  • (fr) Anita Staroń, L'Art romanesque d'Octave Mirbeau. Thèmes et techniques, Wydawnictwo Uniwersytetu Łódzkiego, Łódź 2013, 298 p.
  • (fr) Laurence Tartreau-Zeller, Octave Mirbeau, une critique du cœur, Presses du Septentrion, 1999, 759 p.
  • (en) Robert Ziegler, The Nothing Machine : The Fiction of Octave Mirbeau, Rodopi, Amsterdam – New York, 2007, 250 p.
  • (en) Robert Ziegler, Octave Mirbeau's Fictions of the Transcendental, University of Delaware Press, 2015, 213 p.
  • (fr) Cahiers Octave Mirbeau, 1994-2018, 25 sanegayan otuk, mon 9 300 bu, Société Octave Mirbeau, Angers (Franca).

Internetxo va Octave Mirbeau[betara | va krent betá]

Octave Mirbeau

Octave Mirbeau

 Koblira  16/02/1848,
 Trévières, Franca
 Awalkera  16/02/1917,
 Paris, Franca
 Vedeyot  Franca
 Ava  Francava
 Suterind  Berpot, Wenya
  Suterot 

Berpot

  • Le Calvaire (1886)
  • L'Abbé Jules (1888)
  • Sébastien Roch (1890)
  • Dans le ciel (1892-1893)
  • Le Jardin des supplices (1899)
  • Le Journal d'une femme de chambre (1900)
  • Les 21 jours d'un neurasthénique (1901)
  • La 628-E8 (1907)
  • Dingo (1913)

Wenya

  • Les Mauvais Bergers (1897)
  • Les affaires sont les affaires (1903)
  • Farces et moralités (1904)
  • Le Foyer (1908)

Nega, reiz, berpotam

  • Lettres de ma chaumière (1885)
  • Cocher de maître (1889 )
  • Contes de la chaumière (1894)
  Tuveli icde Suteroteem 
  Tuveli icde Arotieva 
Matela ke Mirbeau koe Damps wida, trutca ke Camille Pissarro va pilkot ke Mirbeau (1891)