Salvadora Medina Onrubia

Teliz mal Wikipedia.
Salvadora Medina Onrubia
1894-1972
Argentinaf wenyaxik isu arotievik isu ayikyevik

Salvadora Medina Onrubia ( kobl- ba 23/03/1894 koe La Plata koe Argentina, aw- ba 21/06/1972 koe Buenos Aires ) tiyir wenyaxik is ezlopik is arotievik is ayikyevik. [1][2][3]

Blirizva[betara | va krent betá]

Exaksara ke 01/05/1909 koe Buenos Aires
Simón Radowitzky, 1909

Tari dositasi va bregteixa ke 09/01/1919 poron gu kosikeem ke stakera ke 07 ke taneaksat. Exaksara va warzafa likera vas konak decemoy dodelikaf xonukesik nekiyir.

Natalio Botana, 1927

Bak taneaksat ke 1909 dodelafa yasterapa koe Buenos Aires gan ardial gaden gan Ramón Falcón bal Kerafa Safta wali 01/05 is 09/05 forteyoton zo rujar. Bata stakera va 12 ik 14 xonukik is 80 bakanik nekir. Simón Radowitzky jotafe arotievikye male Ukraina va kosik djukujaxadar. Ba 14/11/1909 va Ramón Falcón aorabilmason aytar. Gu xonuka zo lanzar azen gakera gu parmafa dagira koe grenyafa xalta ke Ushuaia zo nuner. Salvadora Medina Onrubia tisa san-alubdafa va inafa lazava narar. [4] Va ini twadaalason tunar aze va toloya otcesisa yawara fukorlar. [5] Kaikion va Yrigoyen taneagadesik godelar enide Radowitzky di zo grigaker.Bantan ba 14/04/1930 tere zo emnagatar. [6]

Bak toleaksat ke 1912, Salvadora oxam tisa san-perdafa, va Carlos taneafe nazbeikye radekar.

Bak 1913 va suterotafa tegira koe Gualeguay is feleem ke Buenos Aires dum Fray Mocho virda bokar. Aze va Entre Ríos winka bulur ise va Buenos Aires koirubar. Mu La Protesta arotievafa fela toz kobar. Kadimion va Natalio Botana felusik kakever. Bak 1919 va ino kurer. Sin va baroy ar nazbeik di dikid.

Salvadora va bifeem ke Folvafa Safta koe Buenos-Aires wali 07 is 16 ke taneaksat ke 1909 tegipison paker, i ke Folvafa Safta adalana gan dodelafa yasterapa isu exaksara az forteyotafa rujara nekiyisa va loon 800 xonukesik is 3000 bakanik gan ardial is yona anambowerefa ervolita.

Va La Protesta fela isu Fray Mocho isu Crítica webeyer. Suteroton, va konaka drunta suteyer, i va tulon Alma fuerte is La solución is Las descentradas is Un hombre y su vida. Va ezlak is warzotamak dere sanegayar is Akasha tanoy berpot. Va rumeikafa wenya sayudayar. [7][8]

Ba 06/09/1930, moi grirunkara va Diario Crítica fela gan sayakafa torkeva ke José Félix Uriburu, do kurenik is mon bar-sanoy felusik zo koflintar. [9] Gruadikafa lospa va « koxuca » mu Salvadora is inafa jonbarafa gropa vas ayikya is ezlopik is gadikya pu Uriburu erudar. Voxen ina va tunuyara movewar ise va vligura koe twa suteyena male flint pu Uriburu jadiwik muxar : [10][11]

Uriburu jad-, gu favigey atoen pu abdarafe bowere is erus va koxuca mu jin, su zo givá. Va suterotaf dokobasik gu sinafa ronkafa is ayafamafa zatca grewá ; va sinafa kevnedina lidafa takreluca kagruper, bak bat gemelt ke dofa nyukuca kiren sin va zersulafa riyoma ke kwaf Jupiter saason laxubudad. Voxen va lorbafa erura me korictá... Sluca va ixera va derka askoar. Neken va kona derka me setiké nume va sluca me olegá.
Uriburu jadiwik, grupé inde di mejé. Wiyon is gruon grumejé. Ison banvielu rictá da di til yatkaf kev jin ede mancoba jupar da loeke pestel jadiwik is taneagadesik. Ke jinon folin tewileem isu kumsetukseem, lan olkoy yoltkiraf gu
karma krulder, ina me tir divroidaxa vols docamwa. Bata minia askir da va ugalas gemelt ton koncoba merotarutena is baliafa nek adrafa wí, divmodatason va kenibesa pesta ke wideyafa lidopa ke argentinikeem. Luxe koflintara, to swavafa duxara tir, loplekufa vols lodolgafa ke rodapa ke jinafi bali. Va tela logijafa bakara is kinokucapa rotustasa va karikya takrelapon tcizá voxe batinde pesté tuolukan is bagaliaf. Dum leca ke intafa patecta re tí. Kan cot tí miv Argentina, numen sane va sluca me erur.
Koe bato krizaxo liz rinafa tuca va jin al kobuder, pesté logijaf is lopof dam rin, i dam rin male rova lize ayapik va vedey al vanblisid, i dam rin ektus va gradilafa fa ke argentinaf sayakik is torsas va gotarkana ebava is kevpulvis is ramadas va ayikya kabdue iteem ke nazbeikeem... isen klubon uculé da ape til ke kona ebava ise va gadikya dikil. Voxen grupecké da lente gariik is kot tisik bagaliaf ke jinafa patecta is tamava, koe bata volageltodafa arienta tikisa vas kottol, pune to rin turotan is tuparodjan, isen kore til wiiskapaf, pune lion dam jin gogrupel.
Uriburu jadiwik, va intafa sluca isu zide sul ise pestalel inde male bato kimtaxo va rinafa gexata gu jinafa vligurapa gamdá !!

— Twa pu Uriburu jadiwik, Buen Pastor flint, 05/07/1931, Salvadora Medina Onrubia.

Salvadora Medina Onrubia ba 21/06/1972 koe Buenos Aires awalkeyer.

Suterot[betara | va krent betá]

Wenya :

  • Las Descentradas, 1929
  • La casa de enfrente, 1926

Berpotamak :

  • El vaso intacto y otros cuentos, 1926
  • El libro himilde y doliente

Ezlak :

  • La rueca milagrosa
  • El misal de mi yoga

Berpot :

  • Akasha

Undeks :

  • Crítica y su verdad, Buenos Aires, Edición especial de la autora, 1958, (OCLC 3066278).

Vuestexa[betara | va krent betá]

  1. (es) La feminista de la roja cabellera, Clarin.com
  2. (es) Una biografía de Salvadora Medina Onrubia, blirizva kodoplekusa va Mil claveles colorados suterot
  3. (es) Yo, Salvadora, Soy mujer, deseo y fantaseo, La Biblioles
  4. (es) Entrañable celebración de Salvadora Medina Onrubia, Lanacion.com.ar
  5. (es) ¡Arroja la bomba!, Vanina Escales - Marea Editorial, Editorialmarea.com.ar
  6. López, Maira Una muestra en clave feminista, Pagina12.com.ar
  7. (es) ¡Arroja la bomba! Salvadora Medina Onrubia y el feminismo anarco
  8. Salvadora, la mujer detrás de la leyenda de rebelde roja cabellera, dene Lanacion.com.ar.
  9. (es) Salvadora Medina Onrubia, la "descentrada" que se animó a todo, dene Infobae.com
  10. (es) De anarquistas y feministas, mujeres latinoamericanas a principio del siglo XX, María Rosa Figari, María Marta Howhannesiann, Laura Sachetti. Koe PoSible virda, Serie centenario bicentenario, Ed. El Agora.
  11. (es) Marie Claire, ¿Cómo será la miniserie sobre las pioneras del feminismo argentino?, Marieclaire.perfil.com

  • (es) Josefina Delgado, Salvadora : La dueña del Diario Crítica, Editorial Sudamericana, 2005, (ISBN 978-9500726030).
  • (es) Tania Diz, Imaginación falogocéntrica y feminista, diferencia sexual y escritura en Roberto Arlt, Alfonsina Storni, Enrique González Tuñón, Roberto Mariani, Nicolás Olivari, Salvadora Medina Onrubia y María Luisa Carnelli, Buenos Aires, Facultad Latinoamericana de Ciencias Sociales, 2011.
  • (fr) Hélène Finet, Salvadora Medina Onrubia, dramaturge et militante anarchiste : aux origines de l’identité féminine en Argentine, koe Nicolas Balutet, Contrabandista entre mundos fronterizos. Mélanges offerts au Professeur Hugues Didier, Paris, Publibook, 2010.
  • (es) Cristina Guzzo, Las anarquistas rioplatenses, 1890-1990, Editorial Orbis Press, 2003, (OCLC 66462856).
  • (es) Cristina Guzzo, Luisa Capetillo y Salvadora Medina Onrubia de Botana: Dos íconos anarquistas. Una comparación, Alpha, 12/2004, Universidad de Los Lagos, Departamento de Humanidades y Arte.
  • (fr) Christine Legrand, La sulfureuse légende de Natalio Botana, Le Monde, 06/05/2009.
  • (es) Nora Mantelli, Salvadora interpela el canon epistémico. Acerca de la categoría de género como contenido de enseñanza de la literatura. El caso de Salvadora Medina Onrubia, Aljaba, vol.15, 2010.
  • (es) Maxine Molyneux, Movimientos de mujeres en América Latina : estudio teórico comparado, Universitat de València, 2003, bu 25 is darefu.
  • (ca) Estel Negre, Salvadora Medina Onrubia (1894-1972)

Salvadora Medina Onrubia

Salvadora Medina Onrubia

 Koblira  23/03/1894,
 La Plata, Argentina
 Awalkera  21/06/1972,
 Buenos Aires, Argentina
 Vedeyot  Argentina
 Tegira  Arotievaf ayikyevik is suterotik
  Bifa 
  Tuveli icde Izvopa 
  Tuveli icde Arotieva