Paul Cézanne

Teliz mal Wikipedia.
Paul Cézanne
1839-1906
Francaf lingesik
« Anton tí, rotir, taneakik ke warzafa yamba. »Paul Cézanne


Paul Cézanne tir francaf lingesik. Ba 19/01/1839 koe Aix-en-Provence vagee Franca koblir. Ba 22/10/1906 millize awalker.

Inafe gadikye taneon tir edjiiasik aze vanpir omeltik. Jotugal ke Cézanne tir kalaf is brunaf. Dene Bourbon reila koe Aix-en-Provence do Émile Zola tunawer. Bantel jontikedje wan titir odiaxikany.

Zoene gan lingeropa is zovdara, Cézanne mali 1858 va fastafa vayara va zovdara inkeyena koe tcilaxe ke Aix paker.

Gadikye va ine gu rokopaf klepa solve Cézanne klokar da di vanpir lingesik. Va rokopafa vayara dene kotla ke Aix remi 1859 ik 1861 bokar voxe di jovler kire va lingeropa djumektudar. Acum ko Paris mallapir, bristune gan Zola xialasa va suteroteba num ixam tigisa koe Paris.

Bak 1862, pestakevugal ( okon « période couillarde ») ke Cézanne tozuwer aze kali 1872 tiskir. Ine va Yambabema koe Paris elicer voxe rodjer. Banvielu va jonvielera koe Provenca goater lize va jontik lingesik rungruper. Va tuwavevaf lizor to banugale paker radimida va taneaf rusagaf is tizaf pestakevugal al gruper.

Bam litevugal ke yambik wali 1872 is 1883 fenkuwer. Bal 1872 pok Camille Pissarro lingeteson koe tawaday ke Pontoise mone Paris va int koinker. Cézanne va intaf kseveem tuaftar ise va fum en kobaver. Va taneafa litevafa worara bak 1874 paker aze bak 1877, voxe linveteson va intaf aneyareem va lizor azon ilfir.

Wali 1883 is 1895 vegedurevugal ke lingesik dilizer. Ine va drepes lum gu kobavera vanzilir. Lingeropa ke Cézanne tudarkasabenawer ise va lageva abdivolar. To banugale « Yon liwusik » trutca voxu dere « Bibemus » isu « Château-Noir » is yona cugunaykafa yalestaca tid.

Vixarugal bak 1895 tozuwer aze ba awalkera ke yambik di tenuwer. Cézanne va Aix-en-Provence parmon koirubar. Kadimi awalker ke gadikya bak 1897, Jas de Bouffan yasaf pilkot zo luster. Cézanne va kraba koe widava kodigir. Voxe trumase va antuca, mali 1901 va lingexo vamoe tice widava moe Lauves venta volmiv kolnar. To sare ke « Kolavasikyanya » trutca isu enk dem « Sainte-Victoire » is delt va « Vallier matelik » tir.

Cézanne va ageltafa xultura to weti tolda abdi awalkera oxam gruper, bak Muvugal Bontay, numen inafa sposuca va joweem toz kaikfir.

Datuca ke Paul Cézanne kan yalestaca is patectoy ke Provenca muxawer, i kan tulon Sainte-Victoire mefta loon tevsanon lingeyena. Skuyuse va loa 900 trutca is 400 lavalingeks, Cézanne koe yambizva gu gadik ke witafa lingeropa en zo torigir.


« Voxen jinaf penayeem, kas va koncoba muxar ?»Paul Cézanne

Yona trutca[betara | va krent betá]

Dere rupec[betara | va krent betá]

Yona trutca ke Cézanne, watsa vas Sainte-Victoire mefta‎

Stragela[betara | va krent betá]

  • Émile Bernard, Sur Paul Cézanne, Paris, R.-G. Michel, 1925.
  • Marianne Raymonde Bourges, Itinéraires de Cézanne, Paris, Ville d’Aix-en-Provence, 1982, 46 p.
  • Marianne Raymonde Bourges, Cézanne en son atelier, Paris, Ville d’Aix-en-Provence, 1982, 51 p.
  • Marcel Brion, Paul Cézanne, Paris, Bordas, 1988.
  • Liliane Brion-Guerry, Cézanne et l'Expression de l'espace, Albin Michel, 1997 (1950), 283 p., (ISBN 2-226-01587-6)
  • Françoise Cachin is Joseph J. Rishel, (Exposition Paris, Londres et Philadelphie 1995-1996), Cézanne, Paris, Réunion des Musées Nationaux, 1995, 599 p., (ISBN 2-7118-3178-7)
  • Denis Coutagne, Cézanne et Paris, Paris, Gallimard, coll. « Découvertes Gallimard Hors série », 2011.
  • Dictionnaire Bénézit, Dictionnaire critique et documentaire des peintres, sculpteurs, dessinateurs et graveurs de tous les temps et de tous les pays, vol. 3, éditions Gründ, 1999, 13440 p. (ISBN 2-7000-3013-3), p. 422-428.
  • Bernard Dorival, Cézanne, Paris, Tisné, 1948.
  • Bernard Fauconnier, Cézanne, Paris, Gallimard, coll. "Folio biographies", 2006.
  • Jean-Claude Lebensztejn, Études cézanniennes, Paris, Flammarion, 2006 (ISBN 978-2080116048).
  • Erik Levesque, Les Leçons de peinture de Cézanne, Oskar Éditions, Paris, 2006 (ISBN 2-35000-062-1).
  • Henri Mitterand, Paul Cézanne, Émile Zola. Lettres croisées, 1858-1887, NRF-Gallimard, Paris, 2016, 460 p. (ISBN 9782070178506).
  • Henri Perruchot, La Vie de Cézanne, Paris, Hachette, 1956.
  • Marcelin Pleynet, Cézanne, Paris, Gallimard, 2010.
  • Jacques Rivière, Cézanne, 1910 ; Études, Paris, NRF, 1911.
  • André Salmon, Cézanne, Paris, Stock, 1923.
  • Antoine Terrasse, De Cézanne à Matisse, Famot, 1986.
  • Antoine Terrasse, Les Aquarelles de Cézanne, Paris, Flammarion, 1997.

  • (es) P. F. R. Carrassat, Maestros de la pintura, Spes Editorial, S.L., 2005. ISBN 84-8332-597-7 , pp.230-235
  • (fr, en) Philip Conisbee is Denis Coutagne, Cézanne en Provence, Paris, RMN, 2006, 355 p. (ISBN 2-7118-4906-6, 978-2-7118-4906-2)
  • (fr) Bernard Dorival, Cézanne, Paris, Tisné, 1948.
  • (fr) Joachim Gasquet, Cézanne, Paris, Bernheim jeune, 1921 ; rééd. Paris, Encre Marine, 2002.
  • (de) Peter Handke, Die Lehre der Sainte-Victoire. Suhrkamp Verlag, Frankfurt am Main 1980, ISBN 3-518-37570-9
  • (fr) Michel Hoog, Cézanne, « puissant et solitaire », Paris, Gallimard, coll. Découvertes Gallimard / Arts (n° 55), 2011.
  • (en) Pavel Machotka, Cézanne: Landscape into Art. Yale University Press, 1996. ISBN 0-300-06701-1. OCLC 34558348.
  • (fr) John Rewald, Cézanne, Paris, Albin Michel, 1939 ; Paris, Flammarion, 1986
  • (fr) Lionello Venturi, Cézanne, son art, son œuvre, Paris, Rosenberg, 1936.
  • (fr) Ambroise Vollard, Cézanne, Paris, Vollard, 1914.
  • (fr) Ambroise Vollard, En écoutant Cézanne, Degas, Renoir, Paris, Grasset, 1938 ; réédition, Paris, Grasset, 1994.
  • (de) Christoph Wetzel, Paul Cézanne. Leben und Werk, Belser-Verlag, Stuttgart/Zürich 1989, ISBN 978-3-7630-1933-5