Victor Hugo

Teliz mal Wikipedia.
Victor Hugo
1802-1885
Francaf suterotik

Victor Hugo tir tan logijaf francaf ezlopik isu suterotik. In koe Besançon koblir ( gadikye tir biptik is gindaf jadiwik ) aze dene Louis-le-Grand olda koe Paris vayar. Mali 1816, va suterotafa kubla ruyer : « Djutí Chateaubriand ok mecoba !»

Victor Hugo, tore, tir ezlopik is gazarotievik. Voxen bifatum ke 1830 is skedegara va Juliette Drouet va betarapa va rieteem gu int daskir ise va int gu ematctaneik ke pestakevaf lizor. Inafa kraba vanpir aveg ke « Le Cénacle » rijay lospas va yon jotaf pestakevaf suterotik. Do Gérard de Nerval is Théophile Gautier, va « Hernani meldara » kev neyikeem gu pulukevafa wenya mowar. Ton norlaf suterotik, inafa fiuntuca kalion vanpir kotgrupuca. Victor Hugo bak 1841 den Francaf Cultim zo libur. Bak 1843 va Léopoldine nazbeikya drasur nume ko gaderopa va vandiliara va kranav nuvaneyar.

Konteno gan mejera ke sane bak 1848, Victor Hugo vanpir sokasaneevik ise va plabuca gu Napoléon III fintar. Batdume ko Jersey az Guernesey va int divblir. Bak 1859, va emnagara ke gindik vewar. Remi bata divblira riwe tiskisa va tol-sanda, va tel lokulaf pak ke intaf grabom warzer.

Ko dimon Franca bak 1870, Victor Hugo wetce leca va sokasanefa acagira va Toleaf Gindugal zo emuder. Gu krinanik ke Paris az magik zo libur. Batvielu inafa suterotafa warzera va ema gu gaderopa xaadar. Va konak grabom bokan gan divblira benelon sanegar.

Siakrafo gu buleem ke tamava, Victor Hugo va intafa swavafa envara va tame gu ovopafa is kiewatrakurevafa wira va ayafa izva ladotrakar. Darpe tandeem, en vanpir kevujevik ise va tapedeva poon ranker.

Inafa vedeyefa is wideytafa caxa koe Paris tir ilamkafa, kiren ino bak blira al tiyir tel losanef suterotik is kevrojusik va Sokasane.


Wevala ke Paris : ( Notre-Dame de Paris ) berpot, 1831

Claude Gueux (Claude Jastrik) : ( Claude Gueux ) berpotam, 1834

Victor Hugo

Victor Hugo

 Koblira  26/02/1802,
 Besançon, Franca
 Awalkera  22/05/1885,
 Paris, Franca
 Vedeyot  Franca
 Ava  Francava
 Suterind  Berpot, Ezlopa, Wenya
  Suterot 

Wenya

  • Marie Tudor (1833)
  • Lucrèce Borgia (1833)
  • Cromwell (1827)
  • Hernani (1830)
  • Ruy Blas (1838)
  • Les Burgraves (1843)

Ezlak

  • Odes et Ballades (1822) - Yona wikluba
  • Les Feuilles d'automne (1831) - Toeem ke muvugal
  • Les Rayons et les Ombres (1840) - Lyeem is izgeem
  • Les Châtiments (1853) - Estereem
  • Les Contemplations (1856) - Nyasereem
  • La Légende des Siècles (1859) - Vunda ke decemdeem
  • L'année terrible (1872) - Eaftafa tanda
  • L'Art d'être grand-père (1877) - Yamba ke tis veygadik
  • Les Quatre Vents de l'esprit (1881) - Balemoya suka ke swava

Berpot

  • Bug-Jargal (1818)
  • Han d'Islande (1823) - Han ke Islanda
  • Le Dernier Jour d'un condamné (1829) - Ironokaf viel ke lanzanik
  • Notre-Dame de Paris (1831) - Wevala ke Paris
  • Claude Gueux (1834) - Claude Gueux (Claude Jastrik)
  • Les Misérables (1862) - Yon sutik
  • Les Travailleurs de la mer (1866) - Yon kobasik ke bira
  • Quatre-vingt-treize (1874) - Lerdsanbare

Gedraca

  • William Shakespeare (1864)
  • Actes et paroles (1875) - Yon tegiks isu kaliks
  • Choses vues (1887) - Yon wiks
  Tuveli icde Suteroteem