Divlizera ke Tolteca sane

  Tuveli icde Izvopa 
Teliz mal Wikipedia.

Geja is kaza va Istefa Amerika felid[betara | va krent betá]

Divlizera ke Tolteca araya isu turestara koe Istefa Amerika

Bad tanoya decemda kopolesa va istemexikafa azekexa bak IX-eafa decemda, Tolteca saneik vage Istefa Amerika al divlizeyed. Vuga widava ke bata gola bak bata rekola va kona Tolteca turestara laneke ok areke me nedir.

Konaka kolna ke Chichén Itzá Maya wid tid riwe nuxafa gu telyona ke Tolteca Tula kelu. Voxen noeltafa sazdara obad da vegeduks ke Chichén Itzá, skuyun lokiewon dam telyon ke Tula, co tid yunkera va Tolteca rieta radayana gan Maya sane lodam voluca. Tigira ke Tolteca sane koe Oaxaca krant is ontinafa gola ke Guatemala zo rowir : kaikon geon rotir al divlizer nume va araya vey Andes seltay dive istefa Amerika co paskaleyer.

Bata kaliafa divlizera vas sayakafa lazava pakon daner. Gertikafa rictela gan bazaxoroti dem nelkon sayakaf okilik icle pakon al zo nuvikaplekuyur. Keskeon, koe lanyona widava, kruldesa gazuca gan Tolteca gejajiomik nuve al zo ikaaykad. Voxen geja ta pebura va Tolteca felira va cugao lizuxo ke Istefa Amerika arse me staper.

Ara askixa arse tir kaza. Mali ugal ke Teotihuacán, geexo va lentexo dun droleckeyer, numen Tolteca saneik va kazafa vawa lekeon faveyena gan Teotihuacán korik di fenkuyud aze voneyed. Bruxa is kilta is moekote flecada, i pabupun warzeks, ko geefa gola anton zo rotrasiyid.

Talafa jora[betara | va krent betá]

Balumaks ke Dopewa dem gejik koe Chichén Itzá. Gejik va zverifa takaxa is bruxaf aboz is geprosil diskir, dum lanyon gejik balumayan koe Tula.
Ki ke Dopewa dem gejik is yona perakekorafa briva koe Chichén Itzá. Senyesa kudja kabdue dopewa va Chac Mool kaatoer.
Kudja va Chac Mool. Va inafi flicki me grupet voxen ini co tiyir wetas muxelk

Flecada va epura va saba zanudayar, i va tcazafa is tapegafa ulida koe kotafa istefa Mexika, isen xot va tal ke oluafa yasa dere rozanudayad, lusteteson va adrafa xa ta exonera va targuca isu giskira.

Bruxa ke bwafi zveri ke ontinafa gola ke Guatemala jontikdroe vodayad. Tela ke wijoy (Quetzal Pharomachrus) vanpiyisa leca ke gazaf fortey va diskisik gu Quetzalcoatl Bruxakirafe Perake radayad. Kilta koe Yucatán dega zo miduyur ise va iara va vage is gejaf pertor zanudayar.

Ervokirafo po soe tiyir benelafo ta sura va stujera va sokeem reduyun gan Tolteca sane. Valey istefa Mexika gadena male Tula, Tolteca felisik va konaka soka koe Yucatán is Tabasco is Guatemala digiyid. Gejikafa sugdeya va disuk sumpad isen rotabdiyet da Tolteca gadesikeem torigiyir da va ervokirafa virutsa koe stujeno tawavo gokiewagiyir.

Tegisa ik levgasa acagira ape kruldeyed, ke gertik kofelin gan Tolteca roti. Numen ban gertik va tawadayikafa ervolia rodetsunesa ape viduyud. Tire jontika Tolteka soka gu lizukafa gropa va int zaleyed, icle kagrupeson va lizukaf lorik.

Izva ke divlizera ke Tolteca sane zo grupenser. Batcoba vas isk ke valdig vols aultove ke vundafa nega reduyuna gan Azteca sane ta tumwedara va kretura va seg dire pasuyus vas Tolteca araya me daner. Bat vund va Tolteca sane wetce tulafe sane nedid, i wetce grufe sane ganduyuse va solokseropa is sutera. Efe anton tid rupa gestayana gan Azteca saneik, i rupa merofolina lion dam telyona negasa da Tolteca saneik va ksevafa kilta miduyud enide me govebiayad, oke da koe patecta meviele grupeyesa va vanmanara ik aelera irubayad.

Vuestexa[betara | va krent betá]

  • Atlas Historique de l'ancienne Amérique, Norman Bancroft Hunt, Thalamus Publishing, 2001, ISBN 274342192-4


 Tolteca Araya 
Tolteca saneTulaTolteca gejafa mavaDivlizera ke Tolteca saneChichén ItzáKonolesikaf vund