Wiks va Delft (trutca ke Vermeer)

Teliz mal Wikipedia.
Wiks va Delft ~ Gezicht op Delft (NL)


Wiks va Delft ( nederlandavon Gezicht op Delft ) tir trutca lumkirafa gu 98.5 × 115.7 cm-, i sugdakiraf puntalingeks keve stama skuyun gan Johannes Vermeer nederlandaf lingesik moni 1660-1661.

Bata trutca koe Mauritshuis tcilaxe koe Den HaagNederlanda ) re ( 2018 ) tigir.

Bat sposapaf patectoy va italiafa prostewa tusanegatana gan Canaletto bak XVIII-eafa decemda vadjer. Vofa widava ke lingesik gan yambafa narara tuvodasa va sazafi is inafa tcaza mo lava zo turietavar. Kelt tir vas loon acku ke trutcawelma, dum dene Jacob van Ruisdael lingesik ke Haarlem rotir grupen gan Vermeer.

Izvafa orka ke grabom[betara | va krent betá]

Pinta, lingese ckane
Pinta, koafina kepaita
Pinta, Schiedam Tuvel
Pinta, Rotterdam Tuvel
Pinta, Nieuwe Kerk

Delft tir widava vagee Nederlanda, tigisa wale Den Haag kelu ke bowere is Rotterdam kazamoltap. Vermeer to koe bata aulafa widavama bak 1632 koblir aze bak 1675 awalker, oxam tis balem-san-bardaf. Milugalon gu lingesa kubla, va parloera va trutca ke gadikye koe Delft wanur. Va delafa sposuca urlicker larde bak 1662 gu grosibik va Sint-Lucas dreema zo sollibur, trabe gu gadesik va dreema dem lizukaf yambikeem. Jafasik ke lingesik tid lizukaf satcik isen inafa sposuca va winkafa xuta me nukaikfiyir.

Viele Vermeer bak 1661 va Wiks va Delft linger, oxam tir tol-san-lerddaf voxen va delafa lingesa ozoduca ixam dikir. Bak 1653 ton konaka alkafa nakila al tenuwer isen va konaka nakilafa trutca ixam al skur. Bata trutca gan Peter van Ruijven nelkaf fukorlasik va Vermeer koe Delft ba megrupena evla zo lusteyer. Magdalena van Ruijven nazbeikya ba inafa awalkera bak 1674 vaon konoler. Bak 1680 va Jacob Dissius ( 1653-1695 ) dotayes va trutca ke Vermeer kurer. Dotay ke Dissius tir dem 21 trutca ke Vermeer. Ba inafa awalkera, dotay koe Amsterdam botcozon zo doler. Wiks va Delft gan Willem Philip Kops zo luster aze dene bana yasa kali urlickera bak 1822 gan Mauritshuis tcilaxe di zavzagir.

Drunara va Wiks va Delft ke Johannes Vermeer[betara | va krent betá]

Bata rielafa wira va Delft, ton afi ronuon artstisi, nope auluca ke nakila mivokon pedrar. Widava divmoder numen ayafa tegira gan abic korik moe taneaf azent anton zo rowid. Tota tid ewalzeyena ton tuomayan wilteem, isen soama moe lavek awid. Moe lentefa domega ke Schie narilt, widava leve rujodaf keltap divetir, i leve kelt nobaf koe xollandaf patectoy ke Moavafa Decemda.

Tana benelafa kira ke trutca va skura va afi malfir. Vermeer va redura va meugalafa ewava va vofa widava me al aneyar. Volson va lana vula al djuvannariryir, i va vula viele ronufa awaltolya va vegedukseem koafir. Bata gralombesa xialara va sazafa geltruca is dye afikeska al askir da lan aptacik va darelitevafa bunera divrozayad. Ostik, dizvepeson va trutca, ckane vas riwe vrafueva awir.

Yambik va azeduca me faver voxe ta seotara va lana aptafa nosakeska, va aykaksam dem gedrafa uka kevaykar. Battode vrafueva me tir danexa ke opafa godela inde bancoba bak XIX-eafa decemda titir, vols ke kaldinera va ckanefa pintotuca ke lingesik. Voxen tire, dareliteva ke Vermeer anton tir radimifa inkerinda va dikiks va witafa lingereva. Bunera va lingerinda ke XVII-eafa decemda kotoron vadjer : zovdara va dalafa runda kereler, voldum va tela ke litevik ke XIX-eafa decemda.

Nakila gu zidaf azent adalakiraf gu dalafa uka zo gaboteyer : piluda vox lavaxo vox widava vox kelt. Lingesik va siakara kan bata gabotera tire djuredur. Ilefa ziduta gu yona koafina kepaita wale toloy biot iste trutca zo tcalar.

Lukoptaf rujod is piluda moe mil xuazent dam dizvesik mon tigid. Batkane widava ilsuyon ice trutca tigir nume va wirayafa keska vadjesa va italiafa veduta lingerinda drager. Bak XIX-eafa decemda, veduta lingerinda di vanpir abditrakura va afigasutera. Kulaf englaf oluik va veduta trutca va italiafa widava teni Koyarapa ko vo vanstatad. Vermeer va bata afigasutesa keska ko intaf buneks rubiar neke va redusa nuyuca firvina gan lingeropa vider. Voxen Wiks va Delft trutca tir tawovopon rapalafa gu geltruca ke bane sare. Gralombeson va geltrafa afikeska isu siak, Vermeer va ebeltabor malsaveyer, i va wiropaf frez noves va momimara va afi tcazeni gan kota monefa xa gu lana azenta. Awaltolya koafisa va widava is tcaza mo lavek ape tid rolona ke ewava nariyina gan ebeltabor is detceikafa wira ke yambanyik.

Trutca ke Vermeer va getaltuon wina ewavanya va widava ke bane sare batinde firvir. Konaka kolna re mea krulded, tulon toloy tuvel voke za : Schiedam Tuvel talteon is Rotterdam Tuvel roneon. Voxen Nieuwe Kerk ( Warzafa Uja ) vegeduyun teni XIV-eafa decemda re wan kruder. Va yona naboxa ke Oranje-Nassau prostelay ke Nederlanda bravar.

Proust is Vermeer[betara | va krent betá]

Koe inaf suterot Kaaneyason va drasuyun ugal ( À la Recherche du temps perdu ), Marcel Proust va Vermeer is Wiks va Delft pulvir.

Bergotte tir gestan suterotik mafelapayan gan pwadesik bak jotugal. Bantan va awalkera ke Bergotte kareizur :

Kaaneyason va drasuyun ugal

In awalkeyer ...

(fr) Il mourut dans les circonstances suivantes : une crise d'urémie assez légère était cause qu'on lui avait prescrit le repos. Mais un critique ayant écrit que dans la Vue de Delft de Ver Meer ( prêté par le musée de La Haye pour une exposition hollandaise), tableau qu'il adorait et croyait connaître très bien, un petit pan de mur jaune (qu'il ne se rappelait pas) était si bien peint qu'il était, si on le regardait seul, comme une précieuse œuvre d'art chinoise, d'une beauté qui se suffirait à elle-même, Bergotte mangea quelques pommes de terre, sortit et entra à l'exposition. Dès les premières marches qu'il eut à gravir, il fut pris d'étourdissements. Il passa devant plusieurs tableaux et eut l'impression de la sécheresse et de l'inutilité d'un art si factice, et qui ne valait pas les courants d'air et de soleil d'un palazzo de Venise, ou d'une simple maison au bord de la mer. Enfin il fut devant le Ver Meer qu'il se rappelait plus éclatant, plus différent de tout ce qu'il connaissait, mais où, grâce à l'article du critique, il remarqua pour la première fois des petits personnages en bleu, que le sable était rose, et enfin la précieuse matière du tout petit pan de mur jaune. Ses étourdissements augmentaient ; il attachait son regard, comme un enfant à un papillon jaune qu'il veut saisir, au précieux petit pan de mur. « C'est ainsi que j'aurais dû écrire, disait-il. Mes derniers livres sont trop secs, il aurait fallu passer plusieurs couches de couleurs, rendre ma phrase en elle-même précieuse, comme ce petit pan de mur jaune. » Cependant la gravité de ses étourdissements ne lui échappait pas. Dans une céleste balance lui apparaissait, chargeant l'un des plateaux, sa propre vie, tandis que l'autre contenait le petit pan de mur si bien peint en jaune. Il sentait qu'il avait imprudemment donné la première pour le second. « Je ne voudrais pourtant pas, se dit-il, être pour les journaux du soir le fait divers de cette exposition. » Il se répétait : « Petit pan de mur jaune avec un auvent, petit pan de mur jaune. » Cependant, il s’abattit sur un canapé circulaire ; aussi brusquement il cessa de penser que sa vie était en jeu et, revenant à l’optimisme, se dit : « C’est une simple indigestion que m’ont donnée ces pommes de terre par assez cuites, ce n’est rien. » Un nouveau coup l’abattit, il roula du canapé par terre où accoururent tous les visiteurs et gardiens. Il était mort. ~ Marcel Proust, À la recherche du temps perdu.


Dere rupec[betara | va krent betá]

Trutceem ke Vermeer

Stragela[betara | va krent betá]

  • (fr) Daniel Arasse, L'Ambition de Vermeer, Paris, Adam Biro, 1993, 232 p. (ISBN 2-87660-321-7)
  • (nl) A. Bailey (2002) Gezicht op Delft. Een biografie van Johannes Vermeer
  • (en) Lawrence Gowing, Vermeer, University of California Press, 1997, 240 p. (ISBN 0-520-21276-2)
  • (en) Hans Koning is Editors of Time-Life Books. The World of Vermeer: 1632–1675
  • (fr) Walter Liedtke, Vermeer : Tout l'œuvre peint, Ludion, 2008, 208 p. (ISBN 978-90-5544-743-5)
  • (en) Walter Liedtke is Michael C. Plomp is Axel Rüger, Vermeer and the Delft School, New York: The Metropolitan Museum of Art, 2001.
  • (en) John Michael Montias, Vermeer and His Milieu : A Web of Social History, Princeton (New Jersey), Princeton University Press, 1989, 472 p. (ISBN 978-0691040516)
  • (fr) Norbert Schneider, Vermeer 1632-1675 : ou les sentiments dissimulés, Köln, Taschen, 2005, 232 p. (ISBN 3-8228-4656-2)
  • (en) Arthur Wheelock, Vermeer, Yale University Press, 1995 (ISBN 0-300-06558-2)

Wiks va Delft
Gezicht op Delft (NL)

Wiks va Delft
 Yambik Johannes Vermeer
 Evla moni 1660-1661
 Ord Paysage
 Lingerinda Puntalingeks keve stama
 Lum 98.5 × 115.7 cm-
 Tigixo Mauritshuis tcilaxe, Den HaagNederlanda )


Trutceem ke Johannes Vermeer
Alkaf ok vundopaf lingeks

Diana is yona dositikyaKrist koe mona ke Marta is MariaPraxedes Tumtikya

Delt

Ayikya dem keredjiDelt va yikyaSardikya dem mard

Nakilaf lingeks

Ayikya dem datoyAyikya dem vrodakAyikya tarumiusaBelisikya poke dilkDolpaFaltakirikya belisa va twaFidesikyaGalema dem centeKingusikyaKocopikLiugenafa sardikyaNonura va tavera va lexaRanyesikya poke tarumiRenatwaSardikya dem valSayakikye is kipesa yikyaSespasikyaTarumiusikyaTavera va lexaTawavopikTwasutesa ayikya is zanisikyaWeltikya dem mardflekWeltikya is zanisikyaYikya sutesa va twaYikya is toloye ayikyeYikya tasilusaZdunagesikya

Purdaf lingeks

LingeropaPurda va folixa

Patectoy

NudamaWiks va Delft

  Tuveli icde Lingeropa